Quan els éssers animats i inanimats troben el seu lloc, descarreguen una estranya energia que pot arribar a transgredir el segon principi de la termodinàmica. És a dir que emeten més energia que la que s’ha emprat per a la seva fabricació.

Fa més de 30 anys, quan vaig començar a envoltar-me d’objectes que anaven perdent el seu nom, SABIA que gaudien d’una harmonia germinal interior, però no sabia com ajudar-los a expressar-la. No ho vaig descobrir fins que no vaig aprendre a dialogar amb ells.

Com diu Rupert Sheldrake, els éssers com més semblants són, més fàcilment poden establir la comunicació entre ells. Així els electrodomèstics i artilugis digitals d’avui en dia es poden comunicar entre ells, perquè tenen una estructura semblant. El mateix passa amb la comunicació de persones amb persones, millor si són germans bessons, o parelles que faci molts anys que convisquin harmoniosament. La comunicació de persones amb animals també és possible, fins i tot amb vegetals. Per a comunicar-nos amb éssers inanimats, el primer que hem de fer és no tractar-los com a tals, ja que “inanimat” vol dir que no tenen ànima, i a alguns d’ells no els agrada l’adjectiu. Els orientals parlen de sintonia, de vibrar amb la mateixa freqüència...

Aquesta obra pertany a la sèrie anomenada "Portes a l’aire", formada per 22 obres, realitzades el 2005 i encara no exposades. Són obres sense valor comercial, el que reforça encara més la seva inutilitat, característica pròpia de les obres d’art. Amb la mateixa seguretat que sabia, quan les vaig adoptar, que algun dia trobaria el seu lloc, sé que algun dia projectaran la seva harmonia per l’inter-espai.

Humilment, en silenci
aquest és el so d’una mà.
Ma forma de meditar.

––Ah, sí! Havia de comentar l’obra: “Rèquiem per a tu”.
––No ho faré, perquè resulta massa evident. Només comentaré les dues darreres lletres: “tu”. Tu, pot ser jo, ell, nosaltres, vosaltres o ells, és a dit tots, és a dir, tot el planeta.