El projecte La Penúltima Platja i el Llapis del Temps (1980-2009...) consta a hores d´ara d´unes 650 obres distribuides en 33 sèries. A l´article "L´objecte-crisàlide i la mirada metamòrfica"" ( insertat a la secció:DOCUMENTS/ARTICLES) hi ha una aproximació ètica i estètica a aquest projecte.

Retornar les deixalles al remitent,
reciclades, com objectes útils i valuosos
que gaudeixen de propietats màgiques
per transmutar l´esperit.

Tots els éssers animats i inanimats, cerquen desesperadament trobar el seu lloc i el seu silènci, i quan ho aconsegueixen, descarreguen una extranya radiació, creant un camp ric amb enegia, que pot arribar a transgredir el 2º principi de la termodinàmica.

Fa mil.lions d´anys, en un punt de l´Univers
l´energia es transformà en matèria.

Ara, els aprenents de bruixots
cercam aquells punts de la matèria
que la transformen amb energia.

El Meleanus XVI, en el seu viatge de retorn a la Terra, transportava una valuosíssima càrrega.Era ni més ni manco que una col.lecció d´objectes representatius de la civilització d'Albopàs, i més concretament del seu desaparegut Museu Metropolità...

Eixamplar l´espai entre els pensaments
i, deixar fluir l´energia entre les mans...

Font de ritmes impensats.

Què podem aprendre de les abelles
si la seva vida depèn de la precisió d´una dansa
dibuixada sobre el vent?

"Mandelas": Un homenatge a Nelson Mandela.

Abans reixes per a separar
persones, de persones i altres animals.

Ara, reixes per a comunicar
persones, amb persones i animals.

Es tracte de formes mandelianes.

Dimonis, jubilats i "peatons",
el comte Dràcula i Tarzan,
carrers-teatre plens de fauna
asfàltica polièdrica i tropical.

Es tracte de fauna mandelina.

Entre mes mans ferro,
ferro dans les artères de mes mans.

Pitecantropus,
Australopitecus,
Discotecàntropo...

L´home savi controla la seva evolució.

Xarxes dins l´espai,
espais entre les xarxes,
abans per a separar
i ara per a comunicar.

A l´estiu de 1993, a la Porxada-leku de can Virell, deman a les soques dels qui un dia foren exponerosos arbres per les seves il.lusions primeres i, ... esdevingueren Betils.

Per què descriure tot allò
que es pod assenyalar amb el dit ?

Dins l´aparent desordre de l´univers
la mirada metamòrfica transforma
la casualitat en ordre còsmic.

Alguns éssers es resisteixen a morir
i, reneixen de les seves cendres.

El ferro em comença a agradar
quan abeurat pel seu verí
esdevé vell i "inútil".

El ferro surt i retorna a la Terra
però, mentre tant, pot circular per les nostres venes.

Es tracte de personatges siderals.

Es tracte de olimpics moviments

Les fites del meu estudi són les del meu territori.
De la Regata del llop al Matzoc, del serral a l´escuma,
on gela la tramuntana i socarra el xaloc.

Núvols d´estornells,
als ocells els hi agraden
els arbres de núvols.

Un, és so.
Dos, és música.
Tres, és poesia
i, entre ells...s´hi ajaça l´harmonia.

Vénen cercant el paradís,
venem cercant la felicitat.

M´agrada fer volar els núvols i les pedres,
sobre el rostoll.

Alguns éssers, atupats pel cisell del temps
assoleixen l´harmonia al anar morint.

Parèntesis de pau,
on s´eixampla l´espai
entre els pensaments.

Més enllà de les paraules, existeixen ponts de llum.

En silènci,
d´una manera simple i natural,
aquest és el so d´una mà.

Ma forma de meditar.

Dialogant amb la matèria,
convidam a aseure la pau a l´ombra...
L´embat de les muses ens transporta,
cap a llocs desconeguts.