Havien passat deu anys des que m´havia establert a Can Virell, a Sa Colònia de Sant Pere, intentant restituir una fora vila abandonada. La part destinada a vivenda seguia essent tan petita com abans, però la part destinada a estudi de cada vegada es reduïa més, fins al punt que les obres ja em dificultaven el pas. Aleshores vaig dissenyar un projecte d'ampliació que fou aprovat per l´Ajuntament d´Artà. En el disseny i en la seva construcció vaig posar tota la meva energia creativa i muscular. Una planta en forma de U, que abraçava una clastra amb aires de jardí zen: sostre de troncs amb canyes de torrent fermades amb cordes de palangre... Amb el carnet d´autònom, quatre jornals i molta suor, al compàs del rum-rum de la formigonera, les proporcions àuries i les il•lusions s´anaven materialitzant.
Quan l´obra ja estava molt avançada i s´anava executant d´acord amb la llicència atorgada, una sentència judicial injusta -fruit de la denúncia d´un veïnat- anul•là l´esmentada llicència. La salut, la butxaca i la dignitat com a persona que sempre ha lluitat contra les agressions al nostre territori es veren malmeses. Passats uns anys, s´aprovà un nou projecte que incloïa l´enderrocament de l´anterior (jo era el més interessat de no tenir il•legalitats a dins ca meva), això sí, passant la factura a L´Ajuntament. Mentre dirigia les maniobres d´enderroc, era com si un depredador en forma de màquina s´anàs menjant l´edificació. En esbucar les parets, s´esclafava l´aire on havia escrites les il•lusions; era com donar ordres al meu botxí, que m´anava tallant ara un braç, ara la cara, ara el fetge..., perquè m'esclafàs la closca de la millor manera. Mentre les emocions i sensacions s´entrecreuaven, l´ull, que després de molts anys d´entrenament ja sabia el que era veure la lluna a la finestra, descobria que dins aquells fragments de formigó, dins aquelles línies de ferros entrecreuats traspuava encara part de la seva harmonia. Fou llavors quan en Tomeu l´Amo va decidir sobreviure, reconvertint en obres d´art part d'aquells enderrocs, obres que serien més valuoses en perdre la seva utilitat.
El maig del 2010 els arribà el seu torn; de la sala d'espera passaren al quiròfan i davall la porxada dialogàrem... El Personatge enderrocat és una de les 68 obres que al llarg d´un any han ressuscitat a Can Virell, han renascut de les seves cendres i s'han reencarnat en fragments dels seus records. Totes elles formen la sèrie anomenada Eden-Enderrocs. Quan a la fitxa tècnica pos que estan fetes de ferro i formigó tenc la sensació que hi manca qualque cosa més.