A l´any 1985 em vaig traslladar a viure als afores de Pollença, a la petita i tranquil•la vall de Can Muscaroles. Allà hi vaig pintar Les Nostilucoformes, els Transpaisatges, les Ruoformes, les sèries Demonològica, Primeres Notes Registrals... Precisament a aquesta darrera sèrie pertany el present autorretrat. Unes obres pintades amb el braços, les mans i amb guixos de pastel als dits, que actuaven més com agulles enregistradores d´un sismògraf interior que com extremitats davanteres. Dic braços, perquè a vegades emprava els dos a la vegada. Record que en acabar aquesta obra, un cop vaig haver tornat a la realitat , me la vaig mirar cara a cara, i un estrany i inquietant bramul sorgí del meu interior, com si un ésser misteriós, que visqués amagat, s’hagués vist descobert i hagués reaccionat violentament davant la seva imatge reflectida en el mirall. Desgraciadament, aquesta sèrie va tenir un final prematur, relacionat amb un viatge a Venècia que vaig fer amb uns quants amics. Em sembla que fou el 86. Ens intal•làrem en un càmping dels afores i cada dia, en baixar a la capital, passàvem per davant un recinte on hi havia una exposició Biennal. Quan la visitàrem, en entrar al pavelló austríac, que estava dedicat a un sol pintor, vaig quedar de pedra: hagués pogut firmar totes aquelles obres, semblaven fetes amb la mateixa “tècnica” i els resultats eren semblants. No record el nom del pintor, però sí tenc ben present que, de tornada, vaig abandonar la sèrie i mai més he tornat pintar així. De les hores ençà he procurat no veure gaire exposicions, sobretot dels autors que més m’agraden, per por de trobar-me quelcom de semblant a allò que estic fent.