Seria l´any 2005 quan anant en cotxe cap Artà, a la vorera de la carretera veig un estrany objecte negre. De tornada, m´hi atur, era una làmina de goma de 3, 5 metres de llargària i força feixuga: les restes d´una roda de camió rebentada i esbrellada. Després de dos anys de romandre en observació, passà pel Quirofan-leku i es transformà en l´obra c-753 Pastera imperial. Entre els anys 2007-2011 em vaig dedicar a practicar un estrany esport de risc. Consistia amb anar conduint, mirant amb un ull al davant i, amb l´altre a la cuneta amb la finalitat de localitzar alguna resta de neumàtic destrossat degut al una foradada o a un accident. Al localitzar l´objectiu, havia d´aturar-me ràpidament a la vorera per a recollir-ho, amb el perill de que algun vehicle impactés amb el meu, provocant pod ser algun altre fragment de neumàtic i dels meus ossos.

En Dalí deia que donaria una ma per a conèixer la tècnica pictòrica de Vermer. En aquest cas no cal
tallar-se cap extremitat, com veis, gratuïtament us he contat la meitat de la tècnica escultòrica de les pasteres, però manca la segona part: els naufragis. Aquesta no us la recoman, doncs pod ser que i deixéssiu més d´una ma. Consisteix d´una part en naufragar i, de l´altre en sobreviure. El naufragar, va a gust de cadascun i de les seves circumstàncies; però es condició necessària per a poder sobreviure; si no es naufraga només es viu. Sobreviure és bo, poder-ho contar encara és millor i, si disposau d´un tercer ronyó que filtri i moduli les sensacions i sentiments, us permetrà segregar-ho-ho d´una manera harmoniosa.

Aquesta Pastera individual va ser enllestida a la porxada-leku de Can Virell el juliol-agost del 2007.