Romania sota antics estrats de fulles diverses de tardor que l'empresonaven i el protegien. Una meticulosa arqueologia digital el posà de nou entre les meves mans. Era un pergamí vell i esquinçat groguejat pel temps, era el plànol del tresor, el diari de ruta, l'estratègia per defugir de la Metròpoli de la Gran Aranya del jardí urbà de la complexitat, a través del cuc articulat de ferro i plexiglàs...

(Així comença el relat de Le Tibidabon, per acabar dient...)

... i ara, esdevé davant mi com una gran teranyina, plena de bellesa i geometria grisa. Contempl com formigueja la vida per les seves artèries de seda, com es dipositen al seu costat amb gran precisió els insectes alats i com peixets metàl·lics cerquen el redós dins els seus braços d'argonauta.

nota: Potser algun dia disposi de temps, espai i una mica d'embat institucional per presentar aquest projecte. Aleshores, coneixereu els homes de rostre gris, la platja de les sirenes, el gran monstre Tibidabon, la fada aparedada, el cuc articulat de ferro i plexiglàs, el bosc del Planisluni, la Vall del rei... De moment, davant el dilema de romandre a mercè dels peixets de plata, he decidit obrir una mica el baül perquè li entri un alè d'aire i una dotzena de “megusta”.