Australophitecus coloniensis
Els insults i l´oposició d´alguns autoanomenats "coloniers", envers la performance IndignArt relacionada amb la restauració d´un viver de llagostes a Sa Colònia de Sant Pere, motivà aquestes retxes.
Els australopitecos tenien una capacitat craniana al voltant des 500 cc, el seu raciocini era molt limitat , actuaven guiats pels seus instints animals , llenguatge poc evolucionat i defensaven el seu territori col.lectivament de forma violenta. Evolutivament encara no es consideren humans . El comportament d´alguns autoanomenats “coloniers”, envers la manifestació artística-reivindicativa que vaig efectuar per a la protecció de l´antic viver de llagostes a Sa Colònia de Sant Pere, al meu parer, s´assembla més a la d´alguns avantpassats de l´espècie humana, que a la de ciutadans d´una Espanya democràtica i constitucional. I si ho dic amb ironia ,és per no posar-me a la seva altura. Vull recordar ,que la meva acció en tot moment fou pacífica, sense ofendre nigú i demanant una cosa que, a pare meu era d´interés públic, dins un espai públic i en benefici de tots.
Des de dia 17- segon dia de reivindicació fins dia 24 en què es va restaurar el viver- en vaig sentir de tot color.Entre el recolçament de les moltes persones de seny, sonaven al fons tot tipus de insults i desqualificacions personals d´una colla de “coloniers”, enfurismats i fora dels seus cabals. Agraesc l´actitud del batle accidental Guillem Caldentey que va ordenar la presència de la policia municipal per garantir el meu dret constitucional de manifestarme lliure i pacíficament. Durant els 8 dies que durà aquesta reivindicació, no vaig sentir cap argument que justificàs la seva actitud en el sentit de no voler que es restauràs el viver. Alguns tengueren el detall d´acostarse a parlar amb mi , “ diàlegs” que giraven en torn a dos “arguments”: que alló, només eren 4 pedres i que no entenien quin valor podien tenir, i en segon lloc, que jo no era colonier. A la primera questió, vaig contestar que aquelles pedres igual que les d´un talaiot a un dolmen, sevien per a conèixer qui eren i com vivien els nostres avantpassats; i que això era cultura i patrimoni. Quant a la segona questió, vaig intentar argumentar que la cultura té la propietat aditiva, que una persona pot haver nascut a un lloc i també ser d´un altre.Com que no em varen saber definir el que significava “ colonier” , a una pancarta vaig penjar les següents preguntes: 1.¿ Eren coloniers els primers col.lonitzador que arribaren a Sa Colònia i que havien nascut a Petra, Llubí,etc? 2. ¿Són coloniers els que viven,voten, i treballen a Sa Colònia? 3.¿Poden ser coloniers els qui han nascut a un hospital de Palma? 4. ¿Són coloniers els qui han nascut a Binissalem i viven a Sa Colònia ?. 5. ¿ Son coloniers els qui han nascut prop del Guadalquivir i tenen un negoci a Sa Colònia? 6.¿ És colonier un atl.lot de 10 anys que ha nescut a un hospital de Ciutat i viu a Sa Colònia; i un que en té 20 i en fa 10 que viu a Sa Colònia: i un que en té 40 i en fa 20 que viu a Sa Colònia ¿? . Crec que TOTHOM TÉ EL DRET DE VIURE I ESTIMAR SA COLÒNIA. No vaig rebre resposta a cap d´aquestes preguntes durant els 8 dies per part de cap “colonier”, si algú llegeig o li conten aquestes paraules , agrairé la seva resposta.
Mentre alguns voluntaris donaven suport, recollint signatures, muntant les estructures,recolçant l´acció amb la seva presència, els autoanomentas “coloniers”en tot moment intentaren impedir la reivindicació. Fins i tot, el dia de la reconstrucció, instaren la policia municipal a demanar documentació, permisos i llicències als obrers que restauraven el viver. Assabentat dels fets, Celestí Alomar, cap de la Demarcació de Costes de les Balears, es va desplaçar a Sa Colònia per donar suport al obrers i a les obres .Com a data curiosa podem dir que l´obra no ha costat un cèntim a cap colonier; després de passar contes , amb les aportacions voluntaries, sobraren 50 euros i dos sacs de ciment. Doblers i material que vaig entregar a l´Ajuntament.
Aquesta reivindicació, repetesc, no anava en contra de nigú, sinó a favor del nostre patrimoni; a més, vaig dir que podria representar fins i tot un benefici econòmic, cosa que alguns no es varen creure. Idò bé, Celestí Alomar , a peu d´obra, en presència de Guillem Caldentey, va dir que donaria la concessió d´explotació del viver al primer restaurant que ho solicitàs. És més, el passat dilluns 29 d´agost, un restaurant de sa Colònia ja ha solicitat l´explotació d´un del dos vivers actualment existents. Estic fent contactes perquè es demani la catalogació, protecció, restauració i possible explotació dels vivers existens a les Illes. Esper que les aigües es calmin i en el futur a sa Colònia tothom pugui expressar les seves opinions i respectar les dels altres encara que no es compartexin.